La ment és com la lluna. Podem imaginar la ment com un mirall en una habitació a les fosques. Quan hi entra la llum, el mirall reflecteix els objectes, el món i la seva policromia!
Amb el seu costat fosc i amb el seu costat clar. Des de Romanyà, la lluna sempre se m'apareixia amb cara de dona. M'agraden les teves tesis, antítesis i síntesis sota el vel d'harmonia. Una abraçada, estimada Teresa.
La lluna em fa certa basarda menys quan es reflecteix a la mar serena. Pensaments lunars, nocturns i per això reduïts a l'ombra, enganyosos... Precioses les boles xineses de la sort. Petons, Teresa.
La ment és com la lluna.
Amb el seu costat fosc i amb el seu costat clar. Des de Romanyà, la lluna sempre se m'apareixia amb cara de dona. M'agraden les teves tesis, antítesis i síntesis sota el vel d'harmonia.
ResponEliminaUna abraçada, estimada Teresa.
La lluna em fa certa basarda menys quan es reflecteix a la mar serena. Pensaments lunars, nocturns i per això reduïts a l'ombra, enganyosos...
ResponEliminaPrecioses les boles xineses de la sort.
Petons, Teresa.