divendres, 29 d’abril de 2011

Vocació

En un article publicat a La Vanguardia d’ahir, Laura Freixas feia un homenatge a una escriptora, Ana María Matute, per la seva actitud vocacional exemplar tant com per la seva obra de vàlua. Deia Freixas que per a alguns escriptors com Matute, la literària és com una vocació religiosa. Hi estic d’acord. En la vocació religiosa hi ha un total lliurament a ‘allò’, poseu-li el nom que vulgueu, que és més que nosaltres, i que nosaltres som els seus instruments. I perquè els escriptors en aquest sentit religiós som instruments de l’art, hem d’estar ben afinats. I per a això, i comptant amb la inspiració, el talent i l’honestedat, cal treball, treball i treball, a vegades fins al sacrifici.

2 comentaris:

  1. Hi estic d'acord, perquè religió ve de relligar, i els escriptors estem lligats i relligats a la literatura, som vocacionals i morirem segurament de cara al teclat.

    ResponElimina
  2. nomás por fun ha dit...

    "Ana Maria Matute deixa brollar una intel·ligència afectuosa als seus escrits..."
    (Article publicat per Teresa Costa Gramunt a L'Eco de Sitges l'any 1996)

    Es doblement bonic aconseguir l'admiració com escriptora i l'estimació com a persona.

    I té un nom tan eufònic!

    24 de novembre de 2010 23:49
    (Publicat al bloc "laboratori d'idees")

    Ja veus, fa uns mesos m'aprofitava d'un escrit teu per lloar a la Matute.

    Totes dues teniu la meva admiració.

    ResponElimina