diumenge, 5 de desembre de 2010

Diàleg

“Tota obra d’art neix de l’afany de comunió”, escriu la filòsofa de filiació grecocristiana, María Zambrano. Martin Buber, filòsof jueu i psicoanalista, a Jo i Tu introdueix la idea del tu com a realització del jo.
Tant l’art com la vida, doncs, com a camí de comunió i de realització en el diàleg.

5 comentaris:

  1. No som res sense el tu, ben cert. Hauré de llegir l'obra de Buber. Pont, diàleg, camí...
    Una bona abraçada!

    ResponElimina
  2. He intentat comentar les dues entrades referides a l'Elisenda, però he sentit que tota paraula que provava empitjorava la teva narració, commovedora i perfecta.

    A "Coses que vull dir" si he pogut, indirectament, referir-me a les teves lletres.

    No sé si mai podré posar en paper les històries dels suïcides que he atès, abans i desprès de la mort. Dins i fora de la professió. Alguns molt joves.

    Procuro preguntar per la ideació suïcida, normalment en la primera visita, als 15 anys, quan, explorant l'estat d'ànim, apareix un punt depressiu...tant com per pensar en el suïcidi?
    Si triguen en respondre, encara que sigui una mica...parlem.
    Solen ser fantasies, pensaments poc estructurats, però al menys s'en adonen de que podran parlar amb el seu metge quan s'escaigui. Alguns ho fan.

    Admiro com escrius i tens tota la meva simpatia com a persona.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. I en l'alteritat, i en l'amor, sense els quals la vida no té cap sentit.

    ResponElimina
  4. Nomás por fun: aquest és un tema delicat, tabú, per segons qui, com ho és la mort mateixa. Eros i Thànatos, però, es toquen perquè són en les experiències límit.
    Vaig escriure alguna cosa aproximada al meu llibre "La crisàlide". Plorava, quan l'escrivia. Em va costar gairebé trenta anys explicar un desig de mort que vaig tenir una vegada... Literàriament no sé si me'n vaig sortir, no ho puc jutjar. Només sé que al cap d'un temps m'havia alliberat completament del seu pes en la meva memòria.

    ResponElimina
  5. El diàleg hauria de ser el pilar sobre el qual es construissin les nostres vides.
    Apunt breu , però intens, Teresa

    ResponElimina