El canvi està en la naturalesa de
coses i fenomens, com ja va deixar dit Lucreci a De Rerum Natura. Tot i que algunes persones i col.lectius de
mentalitat retardatària les voldrien fossilitzar a conveniència (exemple polític:
la llei Wert). El nostre és un temps convuls perquè els canvis físics i de
consciència s’han accelerat de tal manera que poc tenim temps per
d’assimilar-los, tot i que l’ésser humà ha avançat gràcies a anar-se adaptant
al medi.
A ningú no escapa que estem
immersos en una nova realitat. Som en una època de transició de durada
indefinida. Ens bressolem entre dues aigües, naveguem fent tentines entre el
vell i el nou món. Nous filòsofs com Jordi Pigem contribueixen a posar llum en
els diversos aspectes que presenta l’emergència d’aquesta nova realitat. Que,
cal dir, ja va començar fa cent anys amb la teoria de la relativitat i les
tesis de la física quàntica, com de manera tan didàctica descriu el físic Fred
Alan Wolf al seu llibre Bucles temporales
y pliegues espaciales (Ediciones Obelisco). Amb empenta intel.lectual, Wolf
proporciona una nova visió sobre la relació entre ciència i consciència, i com
a persona que considera la vida espiritual com una via de coneixement, obre les
portes a la comprensió de la ‘ment de Déu’.
Jordi Pigem, bon articulista a la
premsa i que durant molt de temps va ser coordinador de la revista Integral, és un filòsof que escriu sobre
filosofia de la ciència i pensament ecològic. És un pioner a nivell
internacional, i això és rellevant, en l’estudi i la divulgació del nou
paradigma. És autor de més d’una desena de llibres, l’últim dels quals (al meu
parer d’inprescindible lectura per no estar a l’escapça del món en el qual
vivim) és el recentment publicat La nueva
realidad. Del economicismo a la conciencia cuántica (Kairós).
En aquest assaig, Jordi Pigem va
desgranant tot un seguit de reflexions que van des de l’economicisme imperant,
on tot i tothom té un preu (o cap preu si un en queda al marge) i, per tant, un
món on els humans hi estem considerats com a simples objectes, fins a anar-nos
situant en la via de la nova consciència, una via d’un humanisme humanitzat
(anem descobrint que la realitat no està feta d’objectes sinó de relacions en
xarxa!). Nova consciència mercès a quàntica, amb les seves fabuloses
revelacions en el camp de la física i de la neurociència. Paràmetres
d’observació de la realitat que, d’altra banda, ja havien estat intuïts pels
savis de moltes cultures i èpoques antigues.
Entre altres consideracions,
Pigem aboga per un món on el fet de tenir
estigui al servei del ser, on
allò material estigui al servei d’allò personal, on de l’alienació (aquella
sensació de sentir-nos arrossegats per forces que no controlem) poguem passar a
donar un sentit més humà a la nostra vida, un món on la cobdícia de l’ego es
vagi substituint per una consciència holística, planetària… És la realitat que
ve, encara que els vells motlles no estiguin trencats del tot.
(article publicat a El 3 de vuit,
7 de juny de 2013)
