El pou.
La imatge és negra, fonda, opaca
com l’ull buit d’una calavera.
Però no hi ha buit on hi ha record.
Record de què.
D’un home mort que hi va caure mentre el construïa.
L’inici de la tragèdia.
L’inici d’una buidor més terrible
que l’absència.
Es va perdre l’amor en aquella fondària,
es va extingir en aquella foscor.
(poema inèdit. L'acompanya una fotografia fallida)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada