L’entrevistador pregunta a Paul
Nurse, premi Nobel de Medicina: No creu que la genètica és injusta? Ho és –respon Nurse. Quan neixes et toquen unes cartes a l’atzar,
però com les jugues només depèn de tu…
Vet aquí. Però s’ha de tenir prou
habilitat, i s’ha de fer un esforç…
És clar.
La creació és una, però no
uniforme. Som éssers únics amb els seus talents particulars. Com en la paràbola
del Nou Testament, els talents –que en el relat hi figuren en forma de monedes-
no s’han d’enterrar sinó fer treballar, fer crèixer, cadascú de la seva manera,
amb el seu segell singular. Com jugar les cartes que ens ha tocat forma part
d’una de les qualitats que ens fa humans: el lliure albir. Ara: la vida a
vegades ens exigeix molt, massa i tot en molts casos. Cal pensar, però, i això
dóna força, que sempre podem fer alguna cosa per acordar exigències i talents.
