Crema el món per una ferida
oberta al sol.
Una llum tènue s’encén,
esperança en tu, fill, filla
que conserves la set de buscar
la veritat que es fa escàpola
en l’eternitat dels sons.
(a la imatge: platja de Sitges, setembre 2011)
dilluns, 9 d’abril del 2012
diumenge, 8 d’abril del 2012
L'arbre de la Vida
Sang i aigua van vessar-se
en el riu de la vida,
i la Vida ha brollat
en la creu que gemina.
(Que tingueu una bona Pasqua 2012!)
dissabte, 7 d’abril del 2012
La resurrecció de Llàtzer
L’estança és a les fosques,
una roca a l’entrada priva la claror.
Llàtzer hi és de fa tres i dies i tres nits,
el seu cos va ser abandonat
per l’alè que vaga per la tomba.
Espera Jesús, que li dirà: “Alça’t i camina.”
Amb aquestes paraules tornarà a néixer,
als seus ulls hi haurà aquesta llum germinal.
(a la imatge: La resurrecció de Llàtzer, de Vincen Van Gogh)
divendres, 6 d’abril del 2012
Judes
Els llavis febrosos.
“Li faré un petó, i sabreu que és Ell.”
Les mans li tremolen.
Dringuen les peces de plata en una bossa bruta.
L’hauria traït per no res, l’odia.
No pot suportar ni un dia més la llum dels ulls,
l’afecte del seu braç,
la benaurança del seu somriure.
Aquesta bellesa terrible li fa mal.
Fuig d’aquesta bellesa destruint-la.
dijous, 5 d’abril del 2012
La deixebla
Les pedres van quedar-se dins la mà,
inerts i rabioses.
Ningú no les va poder llançar,
tot i posar-se a primera fila
vestits amb túniques blanques com la neu.
Ella duia un vestit color de carn
que somreia a la llum com somriuen les flors humils.
Ell mai no va pensar que no tenia ànima
perquè Ell habitava la seva ànima.
Ell era l’Amor que havia mudat la vida d’aquella dona.
Ell, que era l’Amor, va aprendre d’aquella dona
com es manifestava l’amor en aquell gest de rentar-li els peus.
En el Sant Sopar,
Ell va rentar els peus dels seus deixebles estimats,
ella entre ells, la primera d’agenollar-se davant l’Amor.
dimecres, 4 d’abril del 2012
La primavera i les seves festes
Jo, la veritat, tinc ganes que faci una temperatura més pujada, aquests dies passats em trobava la mar de bé, buscava una estona cada dia per llegir al sol, la qual cosa sempre em porta a recordar moments de plenitud viscuts en la meva infantesa i jovenesa: el sol, els llibres i jo… La meva imatge de l’infern és el fred i la humitat, que em deixen els ossos baldats. Ja sé que hi ha qui suspira pel contrari: pluja i fresca com la que tenim aquests primers dies de la Setmana Santa. A propòsit de les celebracions d’aquests dies, us recomano un llibre de la Lluïsa Vert, que segur que us interessarà: L’anell misteriós. Festes, tradicions i símbols de l’any (Arola editors). Som individus emmarcats en l’univers, el cicle de l’any i nosaltres estem relacionats, des de sempre que els humans hem buscat un sentit a la vida o més aviat li hem donat… Sigui com sigui, alhora que som éssers naturals també som éssers culturals, és a dir: ens recreem a través de la cultura, i aquesta pren tantes formes i les festes n'és una.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)