L’11 de desembre de 2022, a l’Auditori Eduard Toldrà, de
Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc una audició musical sorprenent: Recordant Eduard Toldrà, el so de la pau
és un concert amb música de cobla i violoncel, una combinació de resultat
excel·lent gràcies a la Cobla Maricel, dirigida per Francesc Gregori, i l’art
del jove violoncel·lista Pere Puertas Masferrer. En aquesta vetllada singular
vam poder escoltar obres de Pau Casals i Eduard Toldrà, així com partitures d’altres
autors vinculats a la música popular, com Joaquim Serra, i d’altres més
relacionats amb la música de concert com Enric Granados o Joan Lamote de
Grignon.
Ara que tantes
coses semblen diluir-se com la sal dins l’aigua, ara que tantes formes
artístiques són un pur mimetisme sense personalitat ni fondària, tan deslligades
de les referències culturals que ens donen singularitat en un món globalitzat
(el nostre arqueòleg de capçalera, Eudald Carbonell, diu que això és la mort de
la diversitat), voldria destacar la importància del que des del punt de vista
acadèmic s’ha anomenat el nacionalisme musical, i que ens remet, i només són
uns pocs exemples, a la música de Sibelius a Finlàndia, a Chopin a Polònia, a Glinka
a Rússia, a Grieg a Noruega, a Dvorak a
Txèquia, a Albéniz a Espanya.
En el seu assaig Entre Orfeu i Plató, el filòsof i
musicòleg Joan Cuscó i Clarasó escriu que a Catalunya és Felip Pedrell l’iniciador
d’aquest corrent que (per desfer prejudicis generalment deguts a la ignorància),
el narrador d’aquest concert per cobla i violoncel, David Puertas, va
qualificar de «música que mira cap endins». Música que contempla i s’amara de
la força de les arrels, música que s’inspira en materials de la música
tradicional. Música que Pau Casals va dur arreu del món en so de pau en la seva
personal croada per la pau i la llibertat. Perquè la música relliga, crea
concòrdia com el ja popularíssim Cant
dels ocells (peça inspirada en una cançó popular catalana) o la sardana Sant Martí de Canigó, o l’encara massa
desconegut oratori El pessebre, amb
lletra de Joan Alavedra, o l’Himne a les
Nacions Unides. «I am a Catalan», va dir el nostre músic més internacional el dia de l’estrena
a la seva seu a Nova York.
(article publicat a La Fura, 22 de desembre de 2022. A la imatge, vista d'un dibuix de Picasso)
