Deia Freud que el significat de
les coses que vivim, que veiem o que escoltem, moltes vegades no es revela sinó
més tard.
L’espera, l’escolta i la
paciència són virtuts sempre, però en aquest cas es revelen tan necessàries com
providencials. El femení interior acostuma a ser pacient; per contra, el
masculí interior acostuma a ser impacient. D’aquí ve que preguntes com: I això
per què? O, això què significa?, la majoria de vegades no puguin ser
contestades d’una manera immediata. Les respostes, que acostumen a
manifestar-se en visions interiors, vénen amb el temps, si vénen. Així, doncs,
sigueu femenins, i ja m’enteneu. Espereu, escolteu i tingueu paciència si
d’algun fet de la vostra existència, o d’allò que us interessa saber d’algú
pròxim, no en treieu l’entrellat. I és que tant de bé o tant de mal pot fer la
foscor com un excès de llum.
