L'essencial és invisible als ulls

Carl Gustav Jung va obrir les portes a la comprensió de la psique profunda, o dimensió espiritual de l’existència, que segons les paraules de Antoine de Saint-Exúpery és l’essencial que és invisible als ulls (corporals). Jung va ser bandejat per la comunitat psicoanalítica del seu temps. Freud el va foragitar a rel d’haver publicat Symbols of transformation. Malgrat ser titllat del contrari, Jung era un científic de cap a peus, ja que no va escriure res que no hagués experimentat per ell mateix, de la mateixa manera que Teresa de Jesús, posem per cas, no va escriure res que no sapigués per experiència pròpia. És clar que el camp d’experimentació l’àmbit de l’espiritual, l’invisible als ulls, i, con sant Tomàs, els materialistas no poden donar res per bo si no ho toquen amb les seves mans, o ho veuen a través d’una lent de microscopi. Ara bé, l’amor no es pot comprovar si no és amb les obres, com la ràbia tampoc si no és dient un exabrupte o clavant una bufetada…

( a la imatge, presa al Museu d'Atenes el setembre del 2013, una màscara que expressa dolor)

Arbre amunt

La majoria de gent –diu l’estudiós Joseph Campbell- es mou pel principi del plaer (i esmenta Freud) i del poder (i esmenta Adler). Es tracta dels nivells primaris, els que més ens acosten a la biologia. Més rares són les persones que s’enfilen arbre amunt d’ells mateixos, cap a nivells més alts, progressivament.

Ens enganya la tecnologia. Pensem que hem avançat, però només cal observar l’entorn, només cal observar les motivacions que empenyen, més encara, engoleixen a tants. Hem sortit de les cavernes, però mentalment potser encara hi som.

Paciència i impaciència

Deia Freud que el significat de les coses que vivim, que veiem o que escoltem, moltes vegades no es revela sinó més tard.

L’espera, l’escolta i la paciència són virtuts sempre, però en aquest cas es revelen tan necessàries com providencials. El femení interior acostuma a ser pacient; per contra, el masculí interior acostuma a ser impacient. D’aquí ve que preguntes com: I això per què? O, això què significa?, la majoria de vegades no puguin ser contestades d’una manera immediata. Les respostes, que acostumen a manifestar-se en visions interiors, vénen amb el temps, si vénen. Així, doncs, sigueu femenins, i ja m’enteneu. Espereu, escolteu i tingueu paciència si d’algun fet de la vostra existència, o d’allò que us interessa saber d’algú pròxim, no en treieu l’entrellat. I és que tant de bé o tant de mal pot fer la foscor com un excès de llum.