He enviat aquest missatge per correu a unes quantes persones, potser ja l'haureu rebut. La referència del missatge és l'energia desperta que ens mobilitza. La fotografia d'aquesta entrada està presa l'11 de setembre del 2012.
Benvolguts/es,
Sóc signant del manifest
d’escriptors de Junts pel
Sí.
Abans que res, tot el meu respecte
per les vostres idees i els vostres sentiments.
El meu vot, que guarda un gavadal de
raons objectives per voler que Catalunya sigui un estat sobirà, en igualtat de
condicions amb altres estats, té encara una altra raó que vull compartir amb
vosaltres, i que expresso en aquest fragment de l’article que aquesta setmana
publicaré al Diari de
Vilanova:
Temps tindrà l’antropologia
per estudiar-ho: el nostre procés cap a un estat sobirà és tant una qüestió
social i política com un pas d’envergadura còsmica. Els grans canvis en la
Història de la humanitat han anat així: comencen per transformacions individuals
i acaben sent transformacions col.lectives. Hi ha ressagats, sempre n’hi ha
hagut. Però Catalunya, tot i els entrebancs que ha anat trobant pel camí, sempre
ha estat motor de canvis. El d’ara és monumental i incloent-hi tothom qui hi
vulgui ser, com sempre. El psicòleg Abraham Maslow va fer una escaleta amb els
valors amb els quals viu el comú de la gent: supervivència, seguretat, relacions
personals, prestigi i desenvolupament personal. Bé. Però no és tracta d’anar
fent sinó de superar-nos. No s’hauria creat ni una engruna d’art, ni la ciència
no hauria fet gaires passos, ni s’hauria abolit l’esclavitud, amb tanta
conformitat. Joseph Campbell, l’autor de L’heroi de les mil cares, va més enllà de
Maslow i posa el focus en un impuls poderós que empeny a transcendir
la mediocritat.
Un impuls capaç de despertar la ment i crear una vida pròpia,
no adotzenada, per col.laborar de manera positiva a alçar l’edifici de
la societat.
Sobre aquestes actituds personals i col.lectives s’ha erigit
tota civilització. Amb l’energia desperta que avui movilitza una gran part de la
gent de Catalunya, som en camí de transcendir la mediocritat ambient. Tinc a
punt el vot de la meva vida per empènyer cap a tot el que podem ser, que no és
poc, en tinc la certesa.
Amb una abraçada
fraternal,
Teresa
Costa-Gramunt
