Una màquina, de fet, una
operació informàtica, decideix en quin compte corrent es pot embargar l’import
d’una multa. Un d’aquests embargaments s’ha dut a terme en el compte corrent
d’una àvia, família del multat. La dona, que no entén el que ha passat, del
disgust ha fet un trombo a la cama.
La multa en qüestió és tan arbitrària que s’experimenta
com a injusta. La indignació ciutadana, que hores d’ara ja comença a ser un deure
moral davant de tants atropellaments com es pateix, en el seu dia va dur el
multat a visitar el Defensor del Ciutadà. No ha servit per a res. I és que quan
la maquinària funcionarial es posa en marxa és com una piconadora que ho deixa
tot ben pla. La infracció ha estat reclamada per dues vegades amb sengles
escrits a l’autoritat pertinent, en aquest cas l’Agència Tributària de
Catalunya, avui per avui depenent de la Diputació de Barcelona.
Hi ha una dita popular castellana, molt
castissa, que diu: Abusa de los buenos,
que los malos no se dejan. Anem als
fets, que comencen amb un cotxe aparcat. Passa un poc temps de l’estipulat en
el tiquet que lluu, ben visible, al parabrisa. El conductor arriba cuita-corrents,
conscient del que li pot caure al damunt. Dóna la casualitat que veu venir l’encarregada
de vigilar els aparcaments i li pregunta si li ha posat multa… L’empleada se’l
mira i no diu res. El conductor respira fons quan comprova que no hi ha cap
paper d’infracció al parabrisa (és llàstima, però, i això ja és opinió meva, que
uns hagin d’anar pel món sempre amb la por de ser sancionats i d’altres s’ho
prenguin tot a la torera!)
La sorpresa i la indignació arriben amb la
notificació de la multa. ¿Què pretenia, l’empleada, no posant cap paper de
multa al parabrisa, ja que altrament el conductor hauria pogut pagar el recàrrec
el mateix moment dels fets? De forma incomprensible (o sí), l’empleada no li va
donar ocasió, com és de llei. Qui aplica la llei se la salta? No anem bé. Però
es veu que aquesta mala pràctica és bastant freqüent a Vilanova, però també
fora de Vilanova. El conductor indignat ha comentat l’afer amb altres persones,
que li han explicat casos d’abusos semblants, o pitjors. Fa angúnia pensar malament,
però aquestes pràctiques deshonestes sembla que vulguin obeir a un esperit
recaptatori que riute’n de la creu d’Hisenda.
Els ciutadans de bona llei estem transparents
davant la llei. Ja he dit que hi ha institucions que poden entrar als comptes
corrents tant si s’és el titular com si la titularitat es compartida amb un familiar,
la màquina va al gra!, i embargar l’import de les infraccions. El dret a la
privacitat, una enganyifa? Es donen massa casos de ciutadans indefensos davant dels
abusos d’alguna administració mal administrada… i lenta com un cargol. L’expedient
de la multa de la qual parlo està en tràmit i almenys es trigaran tres mesos a
conèixer-se la resolució. Mentrestant, l’embargament dels diners al compte
corrent dura vint dies al cap dels quals l’import es cobra de forma automàtica.
No hi fa res que al final l’expedient es resolgui a favor del demandant...
Ara el president Mas es proposa acabar amb
la corrupció que afecta tant estaments com persones. És una bona notícia. Ha de
ser així en el nou Estat que es vol construir. Molts esperem que les coses es
facin d’una altra manera, més eficaç i més justa. Els ciutadans lleials paguem
molts impostos i tenim dret a ser ben informats i, sobretot, ben tractats. Cal
lamentar actituds fraudulentes com la descrita més amunt, així com també actituds
poc empàtiques envers el ciutadà quan aquest reclama, per exemple, en alguna
oficina de l’Agència Tributària. Aquestes maneres de fer, que recorden altres
temps, no poden tenir futur. La regeneració ètica i el sentit social no només és
exigible a la clase política sinó a tothom.
(article publicat al Diari de Vilanova, 15 de febrer de 2013. Justament avui ha arribat la resolució, desestimada, de la multa, signada pel Cap de la Unitat de Multes, Sr. Francisco González. Sembla ben rar, ja que la informació que es va donar en el seu moment era que trigaria tres mesos a fer-se efectiva...)
