Ramon Llull

Ramon Llull, aquell gran savi que ens va obrir els ulls a tantes dimensions del coneixement de l’existència, volia demostrar Déu per la raó. Però la raó és humana i té els seus límits. El Llull místic, el “foll”, va saber que en la relació mística amb la realitat, la realitat no té topants. És clar que aquesta experiència de la totalitat (que és un despreniment total de tots els vels i adherències, pura nuesa i immersió en la matriu del Misteri), no pot ser explicada si no és poèticament, en metàfora d’Amor.