En la tria i pròleg de
D. Sam Abrams, acaba de publicar-se Llum
a les golfes. Una antologia del haiku modern i contemporani català. Amb el mot
haiku es coneix la forma poètica
japonesa de tres versos i disset síl·labes (5-7-5).
A principis del segle XX els nostres
poetes empraven el mot hai-kai. Entre
els primers poetes que aquí van escriure haiku
–Junoy, Salvat-Papasseit, López-Picó, Sindreu, etc.- hi ha Alfons Maseras,
nascut el 1884 a Sant Jaume dels Domenys i mort a Tolosa de Llenguadoc el 1939.
La biografia política i literària d’Alfons Maseras impressiona. Per aquesta raó
poc s’entén que no sigui més conegut. És clar que la Guerra Civil no només va
causar morts i perseguits, sinó també oblidats. Alfons Maseras entre ells fins
a la publicació el 1995 i el 1996 dels llibres de Montserrat Corretger en què posa
de manifest la seva trajectòria intel·lectual i literària, ja que Maseras,
combatiu en l’àmbit polític amb les seves idees catalanistes i independentistes,
va conrear tots els gèneres. També va ser un bon traductor. Per aquest motiu no
vull deixar de dir (en les notes biogràfiques que he llegit no s’esmenta), que
Alfons Maseras va fer una versió al català dels poemes de Manuel de Cabanyes.
Maseras va escriure poesia des de molt
jove i la seva inquietud intel·lectual el va dur a explorar les possibilitats
que oferia aquesta forma de poesia sintètica que és l’haiku. Així, l’any 1927 va publicar Hai-kais al número 118 de la revista D’ací i d’allà, i l’any 1929 va publicar Vint Hai-Kais al número 30 de La
Nova Revista. Cal no oblidar les vegades que Maseras va sojornar a París. Devia
ser a la capital francesa que va conèixer i adoptar el corrent estètic d’influència
oriental: el japonisme que va atraure
modernistes i noucentistes. L’obra de Maseras, que havia treballat amb Eugeni
d’Ors –aquest li va oferir la plaça de secretari personal a la Mancomunitat de
Catalunya- va participar de totes dues estètiques. Una bona selecció d’haiku o
hai-kai d’Alfons Maseras ara es podem
llegir a Una antologia del haiku modern i
contemporani català.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 1 de març de 2019)
