Observo com les fulles dels arbres van prenent els colors
càlids de la tardor: groc, daurat, ocre, vermell, marró. Perden la humitat
estival, però en la seva nova fesomia esdevenen objectes de joc per als infants
que les pleguen de terra i les miren embadalits en les seves mans petites. Em
recordo a mi mateixa mirant el terra buscant aquelles fulles de plataner tan
perfectes que feien les meves delícies de nena enamorada de les formes de la
natura. Quan guardava les fulles en un quadern on quedaven premsades i les
prenia de model per dibuixar-les, no pensava que les fulles de la tardor
m’arribarien a ser tan inspiradores d’una actitud espiritual d’alta volada: el
despreniment que vaig veure en la meva mare a mesura que s’anava fent vella i
es preparava per al despreniment final, quan amb la mort ho deixem tot a la
falda de la vida que continuarà després de nosaltres.
La mare va regalar
en vida les coses, que per a ella tenien un valor, a la filla, a la jove, a les
netes, a les dones dels nets, a la besneta, a la veïna, a la perruquera, a les
noies que la van ajudar en els últims temps, quan ja no podia caminar. Un dia
em va dir: «Oi que no et sap greu que li doni aquest collaret a l’Andrea?». M’ho demanava perquè el collaret li havia regalat jo. Els
que ella s’havia comprat ja els havia regalat tots.
La mare deia que li
havia arribat a l’edat de desprendre’s de tot i de la mateixa manera que cauen
les fulles dels arbres ella va desprendre’s també d’aquella roba, veritables
peces de museu, que havia brodat de jove, com es va desprendre de la roba de
casa que tenia a l’armari encara per estrenar. La mare va morir a últims de
gener i per Nadal m’havia regalat un joc de tovalloles que guardava com si fos
un tresor. Ho va ser per a mi, un tresor: cada vegada que les veig penso en
ella i em revé la imatge d’aquella moneda que hi va posar entre els plecs i que
vaig trobar en desplegar-les. La mare em va «retornar» una moneda de record que jo li havia comprat a París, quan
vaig visitar el Sacré Coeur.
(article publicat a la revista Pluja de Roses (Gener/Febrer de 2023), òrgan del Santuari de Santa Teresina (Teresa de Lisieux), Carmelites Descalços de Lleida)
