Nou anys i nou dones
entrevistades, de les quals Monika Zgustova en fa un retrat a Vestides per a un ball a la neu i les
compara, pel seu capteniment, amb figures de l’imaginari jueu com Judith i la
dona de Lot, o grec, com Penèlope, Minerva, Ulisses, Ariadna, Psique, Antígona
i Eurídice. Zgustova les va anar a trobar a les seves cases de Moscou, Londres
o París. Dones sobrevivents als gulags siberians, camps de càstig i treballs
forçats del règim estalinista on la repressió era brutal, tantes hi van deixar
la pell. La policia secreta les detenia a qualsevol hora i per causes arbitràries.
En un cas, la detinguda duia un vestit de ball, que aviat va mudar en un
parrac. Nou dones de les quals anem sabent les credencials: científiques, mestres,
matemàtiques, poetes, actrius.
En
les entrevistes, narrades amb el seu talent d’escriptora, Zgustova ens presenta
dones fortes. Ho havien de ser. O s’hi van tornar. ¿Què les ajudava a passar anys
menjant a penes res i treballant per sobre de les forces dels seus cossos
migrats? Sovint, la cultura. I la fraternitat entre les preses, l’ajuda mútua.
Aquestes amistats eren com bastons que ajuden a caminar. En algun moment
d’aquests relats que no he pogut llegir seguits perquè em feien mal a les
entranyes i els havia d’anar paint a poc a poc, he recordat el llibre de Margarete
Buber-Neumann sobre la seva amistat amb Milena Jesenská, l’estimada de Kafka.
Es van trobar en el camp de concentració nazi de Ravensbrük. De Milena, que va
morir al camp, havia escrit Kafka que era un foc ardent com no havia vist mai.
També les entrevistades per Monika Zgustova: Ziara Vessiòlaia, Susanna Petxuro,
Ela Markman, Elena Korybut-Daszkiewicz, Valentina Íevleva, Natàlia Gorbanévskaia,
Janina Misik, Gàlia Safónova i Irina Emeliànova semblen il·luminades per aquest
esperit, aquest foc viu a desgrat d’una situació que denigra la persona, que la
vol deshumanitzar. Aquestes dones confinades van mantenir la seva dignitat. Els
seus cossos van quedar malmesos, la salut, fràgil, totes tenien problemes de
mobilitat quan Zgustova les va visitar. Però l’ànim, aquella seguretat interna,
era dempeus.
(article publicat a El 3 de vuit, 1 de juny de 2018. La imatge que il·lustra aquesta entrada de fet està feta a Weimar l'estiu de 2010, en un cementiri on hi ha enterrats comunistes russos)
