Hi ha llibres la
lectura dels quals deixen petja fonda. L’any 1998 vaig llegir El jardí simbòlic, obra d’un autor
bizantí desconegut: un personatge lletrat que sembla que el va redactar al
segle XI i que es va inspirar en una obra anterior que duia per títol El jardí (o prat) espiritual.
Hi he tornat
sovint, a aquest text que transparenta no només la bellesa de la cultura
bizantina que tant va inspirar la iconografia del nostre romànic sinó,
sobretot, l’espiritualitat d’aquesta època que atorga tanta rellevància al
simbolisme en la literatura. Amb imaginació creativa, l’autor descriu les
virtuts de l’ànima cristiana a través de les plantes del jardí de l’esperit.
Una joia.
En el passeig per
aquest jardí ideal, el contemplador troba en cada planta un motiu per a la seva
edificació espiritual en un camí de progrés en el cultiu de les facultats del
seu esperit «conduït per a gaudir de la veritable alegria de l’ànima».
A l’inici del
llibre es parla del jardiner que es disposa al cultiu del jardí tenint present
el lloc on ubicar-lo, la qualitat de les plantes, generalment amb propietats
medicinals, la seva disposició en l’espai, i, molt important, les condicions
ambientals: «Les fonts de riquesa són un sòl fèrtil, bona aigua per a
regar-lo, el calor que ve del sol, el buf moderat dels vents i un jardiner
amant del seu treball». L’acció combinada d’aquests
elements fan del jardí una imatge del paradís.
A continuació es
troba la descripció de les dotze plantes que l’autor pren com a mitjà d’expressió
del seu simbolisme. Cada planta representa una virtut espiritual a cultivar. A
mode d’exemple, la planta de l’estorac, que l’autor bizantí anònim associa a
l’oració per com «la planta jove de l’estorac és imatge
de l’oració. Aquesta planta s’eleva enmig de les altres, la seva naturalesa
essencial resplendeix sobre les altres plantes. Així la virtut de l’oració ha d’elevar-se
enmig de les altres accions de manera que totes estiguin unides a l’oració.
Perquè l’Escriptura diu: “Qualsevol cosa que feu, feu-ho en nom del Senyor
Jesús”».
(article publicat a la revista Pluja de roses. Gener/Febrer 2026)
