A la meva amiga Natàlia S., veïna de carrer i col.lega a Llotja, la fascinaven els marines. Trobava tan guapos, aquells nois americans alts i ben plantats, morens de sol i vestits de blanc a l’estiu, amb aquell gorret de Popeye, li deia jo, una mica per fer-la enfadar. Però ella buscava qualsevol excusa per allargar el passeig dels dissabtes a la tarda pel Barri Gòtic i arribar-se fins al capdavall de les Rambles, el reialme d’aquells xicots que embadalien adolescents somiatruites com ella, que se’ls mirava de lluny (tot era platònic!), i que tan alegraven els guanys de les prostitutes. Aquesta dèria de la Natàlia m’ha vingut ara a la memòria perquè un antropòleg, Xavier Theros, ha publicat un llibre on parla de la vida i miracles de les visites de la Sisena Flota al port de Barcelona, els barcos de la qual llavors podies veure atracada al moll.La nostra època era l’època tràgica de la guerra del Vietnam, i els sentiments envers la presència de la Sisena Flota començaven a ser ambivalents: va començar a imposar-se un cert antiamericanisme que encara dura. Jo mai no he entès ni aquell fervor incondicional ni el progressiu refús. Si alguna cosa és el provincianisme em sembla que és aquest anar d’una banda a l’altra amb uns sentiments i reflexions tan planes com el terra de l’aeroport del Prat.
(extret de La capsa verda)
