Manuel de Cabanyes va
ser un poeta rebel. A mesura que es va il.luminant la poesia de Cabanyes es va
descobrint aquesta veta d’or. En la lectura dels Poemes essencials en la traducció d’Oriol Pi de Cabanyes s’aprecia com
mai una ànima que té aquell instint, tan noble, de posar el dit a la nafra en
les injustícies, bo i sabent en edat tan jove que no hi ha pau sense justícia.
En alguns poemes, Cabanyes parla de guerres. En els seus dies hi havia mala
maror i el tema el preocupava com el preocuparia avui. Sembla que no hagi
passat el temps, o és que tan sols gaudim de paus efímeres.
Potser no hi ha un gran poeta que no sigui
un rebel. Aquest poeta ve a ser com una mena de Prometeu que pren el foc als déus
per donar-lo als mortals. Aquest poeta és un intermediari entre el cel i la
terra, per dir-ho amb una imatge metafòrica, o entre l’immaterial i el manifestat.
Això té un preu. El càstig que va patir Prometeu és cruel: lligat a un arbre,
una àguila se li menjava el fetge, li tornava a créixer i l’àguila li tornava a
menjar. Els déus grecs tenen un caràcter fort. No menys fort és el caràcter de
Yahvé, a qui el poeta, jove de fe i vida espiritual profunda, invocava sovint
tot apreciant que les forces de la creació que representen els déus grecs i el
Déu bíblic no semblen alterar-se per causa humana. Cel i olimp són lluny. Per
això la justícia és aquí, fruit del lliure albir. Amb sentit d’equitat podem
redreçar les injustícies en la mesura de la intel.ligència del cor.
Format en el neoclassicisme, Manuel de Cabanyes, que va escriure uns poemes d’un aire trobadoresc i stil nuovo que el situen en el romanticisme, tenia una fibra rebel que el situa en l’àmbit de la denuncia i la reivindicació que farien eclosió en el segle XX. Els poemes de Cabanyes, antiesclavistes, pacifistes i reivindicatius de la poesia com a forma d’art i de justícia, eren la seva plaça, la seva pancarta, el seu vot.
(article publicat al Diari de Vilanova, 21 d'abril de 2017. Demà, dia 22, a la Masia En Cabanyes es presentarà el llibre Poemes essencials de Manuel de Cabanyes, traduïts per Oriol Pi de Cabanyes)
