Hi ha llibres que llegeixo a
estones. Per exemple: Els records que
guien la nostra vida (Pagès editors), del psicòleg i terapeuta Patrick
Estrade. Mai no deixo de llegir assaigs d’aquest tipus, em ve de quan estudiava
psicologia, una ciència que demana posar-se al dia, cada dia!
Com és habitual, per il.lustrar
les seves tesis, Estrade posa exemples extrets de la seva consulta. Un home ha
començat una relació afectiva i té por de repetir el mateix error pel qual la
seva esposa es va allunyar d’ell. Confessa que té una lleugera tendència al
sadisme, no físic, sinó en el tracte. Com acostuma, Estrade li fa exposar els
tres primers records de la seva infantesa. L’ordre apareix d’aquesta manera: es
baralla amb el seu germà més petit, el pare sempre li porta cotxes de joguina
per a la seva col.lecció, la minyona li dóna menjar. La mare no apareix. Quan Estrade li pregunta per la mare, el pacient diu
que la mare sempre es queixava, no feia res i el pare havia llogat una minyona.
La mare l'avorreix; en canvi, sembla que té preferència pel germà, al qual convida
a dinar moltes vegades i a ell no. Això li fa mal i li provoca ressentiment encara que no n’és
conscient, és clar… Patrick Estrade conclou: el pacient haurà d’aprendre
a mirar les dones sota un altre prisma, no en relació amb la mare. La conducta per la qual ha arribat a la consulta li dóna un sentiment de superioritat destinat a vèncer el menyspreu que li
sembla rebre, però haurà de modificar el seu comportament si no vol repetir una
relació fallida.
Les relacions que establim d’infants amb el
que se’n diu nucli base, en alguns casos influeixen molt en la vida adulta.
