Mà angèlica, obre’m el cor.
No amb els dits del dubte de Tomàs
sinó amb els dits de l’aurora.
Obre en el meu cor una galeria de llum
que travessi de bat a bat
la muntanya de dolor.
No temo la teva mà d’aigua
ni la teva mà de foc.
He sembrat aquesta terra amb paciència
i ja sento a l’oïda el vent del nord.
(a la fotografia, primer pla d'un dels àngels que viuen a casa)
