Llibertat, Lituània serà
lliure!, deien tres-cents
mil manifestants en la visita que Gorbatxov va fer a Vílnius el gener del 1990.
La independència de Lituània és
impossible, els havia dit el mandatari de l’URSS, unió avui extinta. Val la
pena recordar-ho avui, a les envistes de la manifestació de l’11 de setembre a
la Meridiana amb el lema Via lliure. I
val la pena recordar-ho també perquè Lituània no només és un país sobirà sinó
pròsper, contradient les amenaces de Gorbatxov quan deia que Lituània perdria
milers de milions de rubles dels subsidis que rebia en forma de matèries
primeres i de productes soviètics, i que s’enfonsaria a la competència –cruel,
deia- del món exterior. Encara com no va parlar de les galàxies, com aquí va
fer el ministre Margallo de l’actual govern de l’Estat.
Quan Lituània reclamava ser un estat independent sabia a què s’exposava per
experiència. L’URSS, una dictadura no del proletariat sinó d’uns quants, ha
estat campiona en el maltracte de la pròpia gent. La repressió, les delacions
per ser poc comunistes, les purgues i els gulags no són una ficció.
Vaig viure gairebé en directe la via
lliure per a Lituània. L’agost del 1990, al Congrés Internacional d’Exlibristes
celebrat a Mönchengladbach, vaig fer amistat amb l’artista Elvyra-K.
Kriauciunaite. Vam iniciar una correspondència en la qual a més de temes
personals i artístics, l’amiga m’explicava els esdeveniments polítics del seu
país. Quan Lituània ja era independent vam visitar Lituània (estiu 1993).
L’URSS havia complert l’amenaça i havia tancat les aixetes. La gent anava
justeta, però treballaven de valent per aconseguir el que es va fer realitat
amb cinc anys, i amb deu de forma superlativa: situar-se al mateix nivell de
riquesa que Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia. S’ha de tenir en compte que
Lituània venia ja d’una contracció de l’economia que també ho era de l’URSS.
Lituània avui forma part de la Unió Europea, malgrat que en aquells moments s’hi
declarés en contra Jacques Delors.
Catalunya està en una posició econòmica a anys llum que la Lituània que
reclamava via lliure. La gent té dret a decidir el seu futur,
havia cridat un home a Gorbatxov. Les amenaces del mandatari soviètic ara són
aigua passada. Abans d’escriure la carta publicada a El País, Felipe González hauria d’haver consultat l’hemeroteca i
tenir presents les paraules de Gorbatxov, tan poc visionàries. Podem emplaçar
González d’aquí a cinc anys, quan Catalunya ja sigui un estat independent,
sobirà. Li recordarem unes paraules tan poc democràtiques en un dirigent que es
diu progressista. Mentrestant estarem immersos en la feina estimulant de donar
forma al nostre país perquè estigui a l’alçada del segle XXI. ¿Algú creu que en
democràcia es pot aturar la voluntat d’un poble? Si Lituània ho va aconseguir
en una dictadura, què no hem d’aconseguir nosaltres, a no ser que estiguem en
una dictadura encoberta. Amb més motiu, doncs, per voler una via lliure.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 10 de setembre de 2015. A la imatge, una fotografia feta a la Via Laietana l'11 de setembre del 2012).
