Una màquina d’escriure és ja un objecte de desig per a col·leccionistes
o un objecte decoratiu. A casa en tenim dues a la vista: una Continental i una
Olivetti. L’una és un robust i pesant exemplar de taula fabricat a Alemanya a
principis del segle XX per la companyia Wanderer Werke; l’altra, fabricada a
Itàlia, és també un sòlid model de taula: una Lexicon 80 amb el seu color verd
característic, com de tanc. També és de color verd, si bé és un verd gespa, el
model portàtil guardat en la seva maleta per traslladar-la d’un lloc a l’altre:
la Lettera 32, que vaig teclejar durant anys fins que no vaig adquirir l’Olivetti
elèctrica ET Personal 55, força més lleugera i de color gris perla. Amb la
cinta de plàstic d’un sol ús, el text obtingut feia un efecte d’impremta.
Aquest model portàtil, amb el qual també es podia escriure, estalviant, amb la
típica cinta de seda, va ser substituït pel primer ordinador en el primer tram
dels anys noranta.
En els dos últims
cursos d’escola, em vaig iniciar en l’escriptura a màquina amb una Remington, màquina
d’escriure americana igualment robusta
com la Continental. L’empresa Remington de Nova York es va fer famosa
per fabricar l’1 de març de 1873, la primera màquina d’escriure comercial que
veiem a les pel·lícules en blanc i negre de l’època i que tal vegada, en els
nostres anys joves, va impulsar familiaritzar-nos amb el teclat que, cal dir, ordinadors
i mòbils en conserven el patró. Aquest teclat, que les bones mecanògrafes dominen
amb el seu art, ja va ser objecte de curiositat quan de nena, en els anys
cinquanta, anava a casa de la tia Trini, germana del meu pare, i em deixava la
seva màquina d’escriure: una Remington que s’alçava, ferma, poderosa, sobre la
taula del despatx que la tia tenia al final del passadís en un lloc recòndit i
tranquil.
Escric aquest article el dia 23 de juny, dia en què se celebra el Dia de la Màquina d’Escriure. Els promotors van triar aquesta data en memòria del dia 23 de juny de 1868 en què es va patentar aquest invent que va revolucionar la forma d’escriure, que va facilitar una escriptura ràpida i llegible, ara ja icònica, que va canviar la manera de treballar en les oficines i redaccions de diaris i revistes i va constituir un vehicle formidable per a la tasca dels escriptors.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 3 de juliol de 2026)
