A rel de la mort de Josep M.
Ainaud de Lasarte, amb qui érem veïns al carrer Provença, molt a prop de la
Sagrada Família, he llegit que havia estat un dels joves valents que va
col.locar una senyera gegantina a la muntanya de Sant Pere Màrtir amb motiu del
Congrés Eucarístic Internacional, celebrat el maig del 1952 a Barcelona.
Aprofitant que hi havia el dictador, es va voler fer un acte catalanista, un
acte simbòlic que tingués transcendència, tot i que la bandera només hi fos per
una hora, aviat la van treure.
Però dins de la Història hi ha
vida minúscula i històries minúscules… D’aquell dia històric la mare m’ha
contat moltes vegades que ella volia assistir a la missa multitudinària, però
no sabia com fer-ho per no deixar-me sola. Finalment es va quedar que vindria del
poble la meva tieta Angeleta. Quan va ser l’hora de marxar, la tieta encara no
havia arribat i aleshores es va oferir per tenir cura de mi la veïna del costat
de casa. Quan va arribar la tieta sembla ser que li vaig explicar fil per randa
que la mare era a la missa del Congrés, però que no m’havia pas deixat sola,
que m’havia guardat la senyora Agustina! La tieta Angeleta va quedar molt
parada amb tantes explicacions, ja que jo tan sols era una criatura de catorze
mesos. Devia haver escoltat molt atentament el que passava al meu voltant, i,
com sovint fan els infants, aprenem per simpatia, vaig repetir el que havia
sentit a dir.
(extret de la Capsa verda. A la foto, la tieta Angeleta)
