divendres, 5 d’octubre del 2012

La poesia, entre el temps i el no-temps

La poesia, un acte creatiu en el present, és, no obstant això, ahistòrica.
Immersa en el temps proclama també el no-temps; o allò que hi ha d'etern almenys fins on arriba la consciència que en podem tenir.
(a la imatge, una antiga vil.la toscana posada al dia)

4 comentaris:

  1. Sí m'agrada això que dius i em sembla que podríem dir-ho de l'art en general, fruit de l'esperit és, vull creure, ahistòric, etern...

    ResponElimina
  2. La poesia (l'art) filla del seu temps i, alhora, eterna.

    ResponElimina
  3. És ahistòrica, cert, però també és el fil conductor de la nostra història particular. Me n'adono rellegint vells dietaris: em contenen de dalt a baix.
    Olga

    ResponElimina