L’altre dia, i mira que m’hi he
aplicat sovint, finalment vaig recordar el nom d’un dels companys-camarades del
meu pare en el temps d’instrucció militar, guerra i estada al camp de
concentració: Font. El meu pare parlava d’en Font amb un gran sentiment, i això
que era un home d’expressió continguda. En una fotografia que conservem d’aquesta
època el meu pare està enmig de dos amics, en Font entre ells. Però quin dels
dos és en Font? La fotografia deu estar presa en el temps d’instrucció militar,
quan aquests joves de divuit anys encara no havien passat les misèries del
front.
(extret de la Capsa verda)
Quan veig fotografies de la gent de la generació dels meus pares, de jovenets i penso en tot el que van haver de passar, encara m'esgarrifo i quan més gran em faig més tràgic ho veig, deu ser l'edat.
ResponEliminaMIRA, COM VULGARMENT ES DIU, M'HO HAS TRET DE LA BOCA, ÉS A DIR, DELS DITS. TINC GANES DE POSAR UNA FOTOGRAFIA DE L'AVI AMB UNS AMICS I JA FA DIES QUE RONDA PER LA TAULA D'ESCRIURE ESPERANT EL MOMENT. JA SORTIRÀ, JA.
ResponEliminaÉS BONIQUET, EL TEU PARE, MÉS QUE EL FONT, PERQUÈ EL TROBO EL MÉS ATRACTIU DE TOTS TRES.
OLGA X.