Sembla que sempre arriba un
moment en què es fa necessari obrir les portes d’allò ocult de la nostra
existència. Sobretot quan es percep que la vida no s’allargarà gaire i de
manera lúcida es decideix alleugerir l’equipatge de cara al viatge definitiu.
Així, en l’atalaia que li atorga el temps de vellesa, comença el seu relat la
protagonista de Pecat original (Plataforma), de Maria Helena Feliu.
El relat és la reconstrucció novel.lada d’una experiència dràmatica viscuda en
primera persona: la de filla il.legítima en una època com la de la Guerra Civil
i la de la llarga postguerra, mentalment tan gris i moralment tan restrictiva.
El relat és estremidor i molt
vàlid quant a testimoni d’un drama personal en el qual incideixen, i molt, la
repressió ambient, el pes de les convencions socials i les estretors
econòmiques. Amb tot, en la vida de la nena Irene (nom figurat de Maria Helena)
s’acaben imposant l’afecte incondicional de la família d’acollida i les seves
pròpies ganes de viure i de fer-se un lloc al món. La prova és la trajectòria
de Maria Helena Feliu, casada i mare de quatre fills, llicenciada en Filosofia
i Psicologia clínica, membre fundador del Gabinet Col.lectiu Galton i autora de
llibres sobre conflictes de parella.
La tria acadèmica i professional
de Maria Helena Feliu no sembla aliena a les preocupacions metafísiques que una
història personal com la d’ella deuen haver provocat. Som fills dels nostres
pares, tot i que a vegades no siguin aquests pares qui tinguin cura de
nosaltres, com en el cas de l’autora de Pecat
original. La relació amb la família d’acollida, base importantíssima en la
seva educació emocional, és explicada amb tot detall per Feliu, així com la
inclusió de la presència intermitent d’uns visitants, una ‘senyoreta’ i un
‘senyor’, que van resultar ser els seus pares biològics.
A la història, per ella mateixa
colpidora, s’hi ha afegit ara l’apertura d’un misteri que Maria Helena Feliu no
havia desvetllat al llibre per respecte i consideració als seus progenitors
pels quals no mostra ressentiment malgrat l’abandó. Després de la publicació
dels Dietaris d’aquell gran
intel.lectual que va ser Joan Estelrich, hem sabut que Maria Helena Feliu era
el fruit de la relació sentimental que va mantenir durant molts anys amb
l’escriptora Paulina Pi de la Serra. Joan Estelrich estava casat i tenia fills.
Paulina Pi de la Serra provenia d’una família molt conservadora de Terrassa, la
qual cosa la va constrenyir a no voler admetre mai de cara a la família ni de
cara a la societat que l’envoltava, i en la qual va incidir molt
intel.lectualment, l’existència de Maria Helena.
En la narració per capítols de
Maria Helena Feliu s’hi intercalen un seguit de cartes dels seus pares a ella,
que podem imaginar molt properes a les que probablement es van escriure,
sobretot mentre el pare va ser viu. La relació epistolar amb la mare és molt
més escassa, llevat d’un capítol al final del llibre on hi figuren les
anotacions d’un suposat o real diari
de la mare, en el qual explica la història de la seva relació amb el pare i amb
ella, si bé de forma molt sintètica i des de la seva òptica. Així ens trobem
que Pecat original és un relat coral,
elaborat de manera inclusiva per part de la narradora. I és que, del dret o del
revès, en la psique de tota persona hi ha la petja indeleble de la parella
primordial que ens ha donat la vida, hagin fet aquest paper millor o pitjor. En
aquest cas, em sembla veure que davant la necessitat d’integrar de manera
harmònica aquestes figures en el nostre relat íntim, es busqui, com fa Maria
Helena Feliu, una manera salvífica de fer-ho, i de la qual la literatura en
resulta un camí excel.lent.
(article publicat a L’Eco de Sitges, 24 de maig de 2013. A la imatge, un fragment de la portada del llibre)
