Diu Sant Pau: Déu viu en una llum on ningú no pot arribar.
Ho podem mirar des del punt de vista de creient tradicional i ‘personalitzar’,
com s’acostuma, aquest Déu que des de Jesús rep el qualificatiu de Pare, i que
es troba immers en una llum massa potent per als nostres ulls (és pura energia)
i molt llunyana en un espai indefinit. Des del punt de vista filosòfic clàssic
podem dir que Déu habita el coneixement pur de la realitat, que Ell mateix és el
Coneixement de la Realitat i, per tant, la Veritat, terme absolut que s’escapa
a la comprensió del relatiu. Si ho mirem des del punt de vista quàntic, sabem
que la matèria està feta de llum! Anys llum, diem per calcular distàncies
astronòmiques. Tanmateix, sembla que la llum no es mou i és temps immòbil, qui
es mou és allò que entenem per cosmos, la creació, nosaltres, subjectes al
temps. ‘Déu’ és aquesta llum on ningú (el relatiu) no pot arribar perquè no pot
comprendre el que no pot experimentar, la totalitat. Llevat, potser, en
l’experiència mística, on la part (nosaltres) queda absorbida en el Tot. En
aquest moment de durada imprecisa desapareix la noció del temps i l’espai. Ja
hem dit que la llum és el temps immòbil i que nosaltres per aproximació en diem
etern.
