Enas Sultan és una poeta palestina nascuda a Gaza de la qual
no en sabia res fins que he llegit Collage
per passar el diumenge, el llibre amb què l’autora ha obtingut el II Premi
de poesia Roissy-en-Brie del PEN Català per a persones refugiades. L’exquisida
publicació, a càrrec de Jande editorial, es presenta en l’àrab original i la magnífica
traducció al català de Margarida Castells. No en va Margarida Castells és
coautora, amb Dolors Cinca, del Diccionari
Àrab-Català entre d’altres treballs que testimonien el seu saber com la
feliç traducció d’El llibre dels avars,
de Jàhiz de Bàssora, o Antologia de les
Mil i una nits.
Enas Sultan, de la
qual en el llibre no hi ha cap fotografia, tan sols un dibuix, va arribar a
Noruega fa tres anys amb una beca d’escriptura que ha donat els seus fruits. Collage per passar el diumenge és el seu
primer llibre publicat i ja des del principi, amb veu ferma i llenguatge propi,
s’adreça als lectors dient: «He de reconèixer:/ Que la poesia és
el que em duu al món veritable, al contrari del que em fa la vida real, que
m’empeny als límits de l’engany. Vaig creure que tenia germans, amics i una
casa, que no hauria de beure’m el suc de les ruïnes. [...] Només la poesia em
diu qui soc. Crec en la poesia».
Des del seu refugi
Enas Sultan escriu el món que ha deixat, plasma la tragèdia de la seva condició
de dona jove i palestina amb esperança malgrat tot, si bé la paraula ‘casa’ l’escriu
en gairebé tots els poemes fins arribar a dir: «He après tres paraules en noruec:/ Ansikt,/ Hus,/ More.// (Cara. Casa.
Mare.)// Amb aquestes paraules n’hi ha prou per fer poesia». En la nuesa d’aquests versos ofereix als lectors la
importància de tenir un rostre i poder mostrar-lo. De tenir una casa, un
aixopluc. I de tenir a prop una mare, font i símbol de la vida al mateix temps.
La poesia d’Enas Sultan s’expressa en una cosmogonia estelada de qüestions personals lligades a qüestions universals: «Abans de fer-ne trenta:/ «Dona’m un got per a desempolsegar la gola./ Vull parlar i dir moltes coses». I tantes coses com vol dir les diu en aquest llibre que, com qui no vol la cosa, titula de manera significativa Collage per passar el diumenge.
(Article publicat al setmanari La Fura, 6 de febrer de 2026)
