El món és ple de mirades: podeu veure-les en els ulls dels qui miren tant com veuen. Perquè ‘veure’ no és mirar simplement: veure és ampliar la mirada, o profunditzar en l’acte de mirar fins allà on els sentits toquen les vores de l’infinit. Hi ha moments d’aquests en què un, una, sent dilatar-se tant la mirada fins a omplir el món de mirades: la pròpia en diàleg amb les altres mirades. I és que les altres mirades potser són la dimensió de l’infinit.
(a la foto, un grafitti)
(a la foto, un grafitti)
