El món és ple de mirades: podeu veure-les en els ulls dels qui miren tant com veuen. Perquè ‘veure’ no és mirar simplement: veure és ampliar la mirada, o profunditzar en l’acte de mirar fins allà on els sentits toquen les vores de l’infinit. Hi ha moments d’aquests en què un, una, sent dilatar-se tant la mirada fins a omplir el món de mirades: la pròpia en diàleg amb les altres mirades. I és que les altres mirades potser són la dimensió de l’infinit.
(a la foto, un grafitti)
(a la foto, un grafitti)
Els blocs miren i són mirats, tot un món de mirades...
ResponEliminaJo entenc mirar com un acte més intencionat que no pas veure, que em sembla que pot arribar a ser involuntari. Tot i així, tant una cosa com l'altra ens allunyem momentàniament de nosaltres, que sempre és positiu.
ResponEliminaUn món ple de mirades en diàleg...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=wkYWSOYlHIo&feature=related