He observat que la ment, una
entitat neutra en ella mateixa, és com una esponja que absorbeix, que viu els
problemes que ella no ha generat. La ment pot tenir problemes d’estructura,
podríem dir, però no de naturalesa. La ment viu els problemes que generen els
sentiments de desig (que provoca insatisfacció), o de por (que provoca pànic i
desequilibri interior). És a dir: els problemes que viu la ment provenen del
món emocional. D’aquí ve que sembla bo el treball d’observar la ment, veure
perquè està agitada i mirar d’aturar l’agitació. Aleshores, amb la ment més
tranquil.la, es pot pensar d’una manera més ajustada a la realitat, més lliure.
Això em porta a la frase evangèlica: La veritat us farà lliures. És a dir: la
percepció de la realitat sense interferències fa veure la realitat tal com és,
no com voldríem que fos, que això són projeccions mentals provinents del desig,
de la por i també del prejudici.
