La pel.lícula Visión, guionada i dirigida per Margarethe von Trotta, malauradament no dóna la dimensió poètica que caldria esperar de la història de l’abadessa Hildegard von Bingen (1098-1179), que ja des de nena tenia el do (visions) que li permetia de comprendre amb la visió interior l’inexpressable i l’invisible, i que va descriure en les seves obres profètiques: Liber Scivias, Liber vitae meritorum i Liber divinorum operum. Coneixedora de les propietats de les herbes medicinals i corresponsal, entre d'altres figures rellevants, del Papa Eugeni III, Federic I Barbaroja i Bernat de Claravall, Hildegard també va compondre més de setanta cançons litúrgiques (es poden trobar CD amb magnífiques gravacions). Queda en el misteri perquè encara no ha estat nomenada santa, ja que l’expedient de canonització pràcticament va iniciar-se després de la seva mort, com consta en un volum dels Acta Sanctorum, redactats en llatí, entre els segles XVII i XVIII. Tal vegada l’abadessa del monestir de Rupertsberg incomodi la jerarquia. Hildegard von Bingen va contruibuir, i molt, a evidenciar l’injust sistema de gèneres que situaven la dona en una posició subsidiària en el si de l’Església.
