Els dies 6 i 7 de juliol de 1812, mentre seguia una cura
termal al balneari de Teplice, a Bohèmia, Ludwig van Beethoven va escriure tres
cartes dirigides a qui va anomenar «Estimada immortal», una dona de la qual el compositor nascut a Bonn l’any 1770 estava
profundament enamorat. Les cartes no es van enviar, o li van ser retornades.
Els fulls manuscrits a llapis de la seva mà es van trobar dies posteriors a la
seva mort ocorreguda a Viena el dia 26 de març de 1827. L’any vinent farà 200
anys i se’n preparen celebracions. La música de Beethoven es va fent, ella
també immortal, cada vegada que s’interpreta i s’escolta una de les seves peces
que els oïdors reconeixem ja des dels primers compassos de sonoritat enèrgica,
apassionada, abrandada. Com els seus
sentiments per l’«Estimada immortal»?
No es coneix la
identitat de l’«Estimada immortal» per al gran músic, tot i la munió de biògrafs i estudiosos
que d’ençà la troballa de les cartes s’han aplicat a desvelar el secret. Perquè
sembla ser que es tractava d’una dona casada: «Pots canviar el fet que tu no siguis
completament meva i jo no completament teu? Oh, Déu!» I, encara: «Pot existir en nostre amor si no és a
través del sacrifici?».
Dos noms
sobresurten del misteri: la comtessa Josephine von Brunsvik, compositora
nascuda d’una família noble hongaresa, i Antonia Brentano, sense descartar
altres noms possibles per a qui Beethoven escriu al capçal de la seva carta: «El meu àngel, el meu tot, el meu mateix jo...». No és estranya, aquesta identificació entre
el jo i el tu en l’enamorament romàntic, i Beethoven, que va iniciar-se en la
música des del classicisme, és qui posa un primer peu en el camí de la música
romàntica, una música en què el jo dialoga sempre amb els altres, o amb allò
‘altre’, la natura, l’existència mateixa.
Segons diversos musicòlegs, Beethoven va
compondre les seves darreres sonates per a piano op. 110 i op. 111 com a
rèquiems: Josephine von Brunsvik va morir el 1821 amb només 42 anys. La vida de
Beethoven, que es va extingir als 56 anys, va ser turbulenta. Darrere el geni
hi havia un home que implorava l’amor d’una dona, s’enamorava sovint.
L’«Estimada immortal» entre elles.
(publicat al setmanari La Fura, 5 de juny de 2026. A la imatge: Josephine von Brunsvik)
