Els contes per a infants contenen saviesa amagada.
Més enllà d’entretenir la mainada, per als adults buscar el significat simbòlic
d’aquests contes pot resultar un treball de recerca filosòfica i espiritual de gran
calat. Els contes per a infants, com la mateixa Bíblia o l’Odissea, el gran poema homèric, tenen
diversos nivells de lectura.
En aquests contes on el que es veu és tan sols la
punta de l’iceberg del seu significat profund, sovint hi apareixen elements i
personatges màgics i fets sobrenaturals. Com en Pell d’ase, un conte popular recollit per Charles Perrault. Del
conte Pell d’ase, que ha estat
interpretat també segons l’hermetisme i l’alquímia per Emmanuel d’Hooghvorst,
pot fer-se’n també una lectura a la llum de la psicoanàlisi, com va fer amb
altres contes tradicionals Bruno Bettelheim en el seu treball El món encantat.
Vegem el conte resumit. Un rei posseïa un ase que
cagava monedes d’or i tenia una dona bella i admirable. En el seu llit de mort,
aquesta reina li va fer prometre que no es casaria si no trobava una dona més
bella i més admirable que ella. Passat el temps, el rei va arribar a la
conclusió que l’única dona que igualava la reina era la seva filla. Ja tenim el
drama armat, ja que aquest matrimoni és tabú i la noia, esgarrifada, no el vol
pas. Demana ajut a la seva fada padrina que li aconsella que posi condicions
impossibles per al casament, com ara vestits fets de lluna i de sol, que el
pare aconsegueix. Llavors li demana la pell del seu ase estimat, i el pare li
dóna. Aconsellada de nou per la fada, la noia fuig sota la pell de l’asenot i
es refugia en una granja als límits del reialme. Un príncep que cavalca pel
bosc descobreix la noia i se n’enamora. Com que no deixen que s’hi casi,
emmalalteix. Només un remei podrà guarir-lo: un pastís fet per Pell d’ase, tal com és coneguda la noia
que sota aquesta pell treballa a la granja. Pell d’ase deixa caure un anell al pastís.
Quan el príncep es cura vol casar-se amb la mestressa del preciós anell.
Diverses princeses se l’emproven però només li va vé a la noia del bosc. Quan
es casen descobreixen que el pare de la núvia ha trobat una altra dona. Final
feliç per a tothom.
En una lectura simbòlica immediata de Pell d’ase es dedueix que sota la pell
s’hi amaga una princesa, és a dir, una noia de valor. L’ensenyament per a
petits i grans és que les aparences enganyen. Però fent ciència-ficció podríem
contar la faula de forma que el protagonista sigui un burret màgic que de les
pedres en fa pans, un ase català molt feiner i bonàs com el Platero de Juan Ramón Jiménez, i que el
rei, un mal rei, tot s’ha de dir, no dubtaria a fer matar si amb aquest fet
pogués aconseguir voluntats. Aquest ruquet (Plini el Vell ja va fer constar que
a la Plana de Vic s’hi veien ases ausetans), fa mans i mànigues per no
deixar-se encalçar pel mal rei i va per lliure. Al cap i a la fi, el rei
acabarà trobant nova parella i potser un altre burret. Mentrestant, ell, no pas
ruc, se n’haurà escapolit.
(article publicat a El 3 de vuit, 3 d’octubre de
2014)
