Sant Boi de Llobregat: una ciutat que va créixer molt a
partir dels anys cinquanta, en la part antiga hi conserva alguns edificis
rellevants. A Sant Boi hi ha un conjunt d’edificis psiquiàtrics que estan
inclosos en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La salut mental i
la seva atenció mèdica ha passat per diverses fases en la història de la
medicina, però no és d’això del que vull parlar en aquesta reflexió sinó d’un
fet que provoca horror: en aquest sanatori, durant la guerra civil, hi van
morir més de 3.000 persones. L’historiador Marcos Robles parla de 3.160
interns. En base a les llicències d’enterrament i les actes d’incineració
trobades al cementiri local per l’arxiver municipal Carles Serret se’n comptabilitzen
3.240. Les xifres són esgarrifoses i amb alarma i pena a la vegada s’ha
comprovat que les morts van augmentar en els últims mesos del conflicte per
causa de la desnutrició i les malalties que hi van associades. Malalts d’aquest
psiquiàtric van morir de fam.
Sílvia Piqué,
besnéta de Catalina, «la mare de la iaia Nati», va estar ingressada al psiquiàtric de Sant Boi des del 1926
fins al 3 d’octubre de 1938, quan va morir a causa d’una enterocolitits, «una malaltia derivada de la mala alimentació». A Barcelona i voltants va morir molta gent d’inanició, una
de les maneres més cruels de fer víctimes innocents en una guerra. La fam era
generalitzada. Tant Piqué, que ha creat una associació perquè aquestes morts no
restin en l’oblit, com Robles, afirmen que el menjar no arribava al
psiquiàtric. Ho atribueixen al fet que probablement eren els darrers en la
llista de prioritats que el govern havia d’atendre durant la guerra, si bé en
la investigació s’han trobat diversos processos sancionadors oberts a
infermeres per treure menjar del centre. Les autoritats potser volien fer les
coses millor però no tenien prou recursos, però alguns dels qui havien de
vetllar pels malalts van negligir la seva obligació. Compungits, se’ns va
omplint el cor d’una pietat retrospectiva per aquells interns.
(article publicat a la revista Pluja de roses - Març / Abril de 2026)
