La mare va morir ahir, desnutrida,
en braços d’una voluntària.
Només tenia un cartell amb el seu nom
i la seva religió escrits al capçal del llit.
A cadascú –diu la Mare Teresa-
adreceu-li una paraula de consol,
ja sigui de l’Alcorà,
de la Bíblia o del Bhagavad Gita.
Minat el paisatge de brossa,
l’orfe mira el carrer amb ulls resplendents.
Les mans brutes i el vestit tacat,
la cara neta d’innocència.
Somriu, i això és tot. Tot.
(a la fotografia, la Porta Índia de Nova Delhi. La vaig prendre el capvespre del 7 de febrer de 1997)
