Carl Gustav Jung va obrir les portes a la comprensió de la psique profunda,
o dimensió espiritual de l’existència, que segons les paraules de Antoine de
Saint-Exúpery és l’essencial que és
invisible als ulls (corporals). Jung va ser bandejat per la comunitat
psicoanalítica del seu temps. Freud el va foragitar a rel d’haver publicat Symbols of transformation. Malgrat ser
titllat del contrari, Jung era un científic de cap a peus, ja que no va
escriure res que no hagués experimentat per ell mateix, de la mateixa manera
que Teresa de Jesús, posem per cas, no va escriure res que no sapigués per
experiència pròpia. És clar que el camp d’experimentació l’àmbit de
l’espiritual, l’invisible als ulls, i, con sant Tomàs, els materialistas no
poden donar res per bo si no ho toquen amb les seves mans, o ho veuen a través
d’una lent de microscopi. Ara bé, l’amor no es pot comprovar si no és amb les
obres, com la ràbia tampoc si no és dient un exabrupte o clavant una bufetada…
( a la imatge, presa al Museu d'Atenes el setembre del 2013, una màscara que expressa dolor)
