Des que era joveneta i vaig matricular-me a l’Escola d’Arts
Aplicades i Oficis Artístics per rebre una formació que estimava útil per a les
meves temptatives en el dibuix sobretot, que amb gran atreviment he parlat
d’art. I dic atreviment perquè l’art és un misteri que tan sols es desvetlla
davant la contemplació d’una obra d’art, un fet que en ell mateix ja és
atzarós, tal com, des de la seva personal visió del fenomen, ho explica
l’historiador de l’art Josep Francesc Yvars: «Cada obra d’art nova és com un còdol,
una pedreta de la platja que l’artista llança amb força a aquest mar que és el
temps. Generalment, s’enfonsen tan bon punt toquen l’aigua, i tan sols algunes
vegades volen a flor de superfície i tracen un gargot fugaç que desapareix amb
el batec de les onades. Molt de tant en tant hi resta un petit deixant que
dibuixa un motiu insòlit sobre l’aigua: aquesta és l’obra d’art. Algú
convertirà en història dels signes aquella marca fortuïta amb prou feines
entrevista».
Un artista ho
descriuria d’una altra manera, si és que podria descriure amb paraules, pobres
paraules per descriure el misteri!, el que s’esdevé al seu interior en el
moment de crear aquest còdol que llançat al mar del temps dibuixa un motiu
insòlit sobre l’aigua i del qual en resta un deixant a penes entrevist.
L’art és abans que
res una necessitat d’expressió de l’ànima, i això explica que fins i tot el
motiu més figuratiu com és un retrat, un paisatge o un bodegó, sigui realitzat
a imatge i semblança de l’artista. En cadascuna de les obres l’artista hi vessa
no només un talent i un estil que si és molt marcat el defineix a la mirada
externa, sinó que també hi destil·la una sensibilitat en la mirada, un anhel de
bellesa i una forma d’espiritualitat que no necessàriament ha de ser sempre
lluminosa com es veu ben clar en les pintures negres de Francisco de Goya per
posar un exemple conegut.
Amb aquesta
reflexió succinta, ja que el tema demanaria un assaig més llarg, el que vull
dir és que en cada obra l’artista llança el seu còdol i només un o uns quants
d’aquests còdols tindrà la sort de dibuixar un motiu insòlit en la mar del
temps i que algú convertirà en fita significativa, en història, aquell signe a
penes entrevist quan marcava la seva trajectòria en l’arc del temps.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 6 d'octubre de 2023. A la imatge un fragment d'un plafó del pintor modernista Alexandre de Riquer)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada