Aquests dies d'intens dramatisme parlamentari, amb tants ais al cor, goso presentar-vos aquesta imatge humil de tardor. Perquè potser és el que fa falta: una gran humilitat per discernir els límits i, sobretot, no llençar a mar el patrimoni aconseguit fins al dia d'avui, amb tant d'esforç.
Sí que anem faltats d'humilitat, tots plegats. Sobretot els polls ressuscitats de la política, que piquen més que cap, segons diu el poble. Dilapiden l'energia popular, concentrada i aconseguida amb tant d'esforç.
ResponEliminaUna abraçada.
Els humans podem tenir diverses intel.ligències. Avui he llegit que la noia Gabriel era bona en els estudis i que des dels 16 anys que té les mateixes idees. Molt bé. Però de totes les intel.ligències que pugui tenir n'hi falta una, imprescindible per a la vida, la pròpia i la dels altres: l'empatia, posar-se al lloc dels altres. La nostra raó no és l'única raó. Un pal es trenca amb un cop, un jonc s'ajup quan el vent és fort. Això és la vida quan es vol dir sí a la vida, ja que en la lluita del tot o res, acaba sempre sent res. Cal ser com el jonc, com tu saps molt bé, amb la lliçó de vida-jonc que ens estàs donant. Una abraçada forta
ResponElimina