¿Us imagineu Enric-C. Ricart cantant cançons catalanes acompanyant-se d’un
acordió? Ho explica Lola Anglada a les seves Memòries 1892-1984, recentment publicades per la Diputació de
Barcelona, dipositària del seu llegat, en una edició a cura de Núria Rius
Vernet i Teresa Sanz
Coll. Es tracta d’un bell volum, maquetat amb gust, deixant marges perquè el
text respiri. El volum conté també moltes il.lustracions, com s’escau en les
memòries d’una artista de primera fila, la creadora, entre d’altres, del
simbòlic personatge El més petit de tots.
Lola Anglada, gran dibuixant que suspenia la perspectiva, com ella mateixa
explica del seu aprenentatge a l’Escola de Belles Arts de Llotja, va conèixer
Ricart a l’acadèmia del mestre Galí, on també va conèixer Joan Miró, Josep
Ràfols, Marian Espinal, mossèn Josep Garriga. Ella era l’única noia d’una colla
de joves artistes que sempre estaven alegres, i que així que en tenien l’ocasió
anaven a visitar exposicions de pintura.
Una vegada el mossèn no reeixia en la pintura d’un bodegó. Es va posar de
tant mal humor que va començar a tirar la fruita pel balcó, bo i fent blanc en el guarda de punt. Quan
el guarda, enfurismat, va mirar cap al casalot, els cinc balcons que donaven al
carrer es van tancar de cop, al mateix temps. En el casalot hi tenien estudi
els cinc estudiants de can Galí. Lola Anglada explica que el mossèn treballava
amb la sotana arremangada, que Miró es tombava el trajo per no embrutar-se’l i
que Ricart es vestia amb un batí blanc fins als peus, fantasmagòric.
D’entre aquests companys jo
apreuava l’Enric Cristòfol Ricart com el més ben dotat, posseïa ja una
personalitat, la seva tècnica era meravellosa, cisellava al boix directament,
el seu cop d’eina no fallava. I era un bon amic, de caràcter agradable i
excel.lent persona, posseïa una ironia fina per fer broma del pròxim sense
molestar ningú. Anglada
admirava Ricart perquè veia que no divagava en el seu art, que el seu camí era
sòlid, que tenia personalitat. Joan Miró en canvi era reservat, poc conversava.
Només una vegada va obrir la boca per dir als amics que potser ell, en un atac
de bogeria, potser també s’hauria tallat l’orella com Van Gogh.
Galí havia dit a la
jove Lola Anglada: Treballeu
i estudieu segons la vostra orientació i personalitat; vós sola trobareu el
camí. A Ricart, com a la
mateixa Anglada, li agradaven Giotto, Fra Angelico. La
influència dels mestres italians és visible en l’obra de caràcter noucentista
de tots dos.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 6 de novembre de 2015. A la imatge, una escultura de Ricart realitzada per Manolo Hugué, l'any 1941)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada