Durant molts anys, a l’entrada de la primavera la meva mare em regalava un ram de violetes. Ho feia el dia del meu aniversari (13 de març) o el dia 21, que és la data aproximada del meu naixement, que es va avançar. M’agrada molt aquesta petita flor, i no només perquè és símbol de la modèstia (la veritable, no la falsa). M’agrada perquè el color violeta combina la tinta blava de la sang celeste amb la tinta vermella de la sang terrestre. El violeta és, doncs, el color que expressa la nostra naturalesa humana enllaçada amb l’espurna divina. Potser és per aquest motiu que al Dijous Sant se l’anomena també el dijous de les violetes, flors tradicionals de la Setmana Santa. Despres de l’ofici del Sant Sopar, els altars i les imatges són cobertes amb robes de color violeta, així com és el color lila o violeta la casulla que porta el sacerdot en l’ofici del Divendres Sant.
El vestit –una túnica- que vaig dur en el meu primer casament era de color malva, que és un violeta rosat. També aprecio molt un anell de plata amb una ametista, una pedra que té aquest color. Sense saber que m’agradava tant el violeta, me’l va regalar un amic, l’Eduard Tell, que ja va morir, quan vaig publicar El vel d’Harmonia. “Perquè tinguis sort”, em va dir.
(extret de La capsa verda)
Els teus encertats blogs sempre m'inspiren. La iaia cantava una cançó del seu temps, i potser avui la posaré al blog gràcies a tu: "El meu promès/ me'n darà un ram / de violetes, de violetes..."
ResponEliminaPreciós el color i tots els seus derivats. No t'enfadaràs si faig referència del teu post, ¿oi? Aquests escrits de "La capsa verda" són una joia.
Em sembla bonic que els posts s'enxarxin... Abraçades
ResponEliminaLa meva àvia també estimava les violetes, i els lilàs; són flors romàntiques, silvestres, vistoses, femenines.
ResponEliminaViolette és la Margarida Gautier de la Traviata, és a dir, la dama de les camèlies; una línia i mitja i van ja tres flors per anomenar una sola dona.
Buscava una música per aquesta entrada i no em venia al cap res apropiat.
ResponEliminaPerò des de fa temps estic gaudint dels petits i grans tresors que extreus de pou de la memòria, i que comparteixes a "El vel d'Harmonia".
... I aleshores si:
http://www.youtube.com/watch?v=T5k0jk78ojQ&feature=related
Gràcies Teresa!
El dia 11 de març, vaig fotografiar un petit erol de violetes a Cartellà. Te l'enviaré per correu. Per molts anys ens puguis oferir els teus rams de violetes extrets de la màgica capsa verda! Una abraçada.
ResponEliminaAmetista inspiradora...Preciós!
ResponElimina