Tot en la naturalesa ens convida a meditar. Com en l’esclat de la primavera, ha una força latent en el nostre interior que sempre s’està preparant per a manifestar-se de manera plena, una vida que vol fer-se conscient d’ella mateixa. Jung anomenava aquest centre el Sí-mateix, expressió alhora de la individualitat i la totalitat, i la unitat de creixement de la persona, i la guia del sentit de la vida…
(a la imatge: roses per a la celebració de sant Jordi)
El perill que tenim, almenys jo hi he de lluitar en contra, és que aquest "sentirse el Si mateix" em faci creure, il·lusió enganyosa, que tot gira al meu voltant. Llavors és quan cal sortir del Si i compartir. Viure no és fàcil.
ResponEliminaEn la concepció que prenc de Jung, el Sí-mateix no és l'ego -una il.lusió, una pantalla, com molt bé dius- sinó el centre espiritual de l'ésser.
ResponEliminaTot ens convida a meditar, per això dic al meu post d'ahir "La primavera esclata" que la primavera és una nova esperança i també un signe del pas del temps...
ResponEliminaUna abraçada, Teresa.