dijous, 9 de febrer del 2012

El somriure de Lilith

Sóc Lilith, la desconeguda.
S’ha escrit sobre mí
sense haver-me escoltat.
Malobedient, se’m va enviar a l’exili.
L’exili és la meva pàtria,
en el pelegrinatge el saber s’obre pas.
Saber hermètic per a qui no veu
que el dia i la nit procedeixen de la mateixa força,
que el somni i la vigília s’abracen d’amagat.
Eva es plany de mi
perquè voldria ser com jo: una dona lliure,
nascuda per ella mateixa, no del costat d’Adam.

(en la imatge: Lady Lilith, de Dante Gabriel Rossetti)

3 comentaris:

  1. Les figures prerafaelites presenten sempre la cara d'una abstracció interna, d'un dubte hamletià.
    Certament que aquesta no sembla la dona lliure, segura d'ella mateixa, sinó l'Eva sotmesa a rituals conservadors de belleses per a gaudi de qui contempla. És el punt de vista de Rossetti, és clar.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat això de: ...en el peregrinatge el saber s'obre pas.

    ResponElimina