Tic-tac,
el diapasó de la vida
no és com el batec del rellotge previsible.
El compàs de la vida
es mou al ritme de l’atzar.
La sort es decideix com una moneda tirada enlaire
que es mostra en la cara o en la creu.
Déu no en sap res:
la vida despresa és autònoma.
Vols dir que en la sort no hi intervenim nosaltres d'alguna manera? en l'atzar si que no hi tenim res a fer.
ResponEliminaVaja, potser vaig equivocada, sempre he pensat que són coses ben diferents.
Sempre?
ResponEliminaReconec que aquest "sempre" ha estat molt poc reflexiu i això que sempre critico aquesta expressió.
EliminaAccepto la tocada de crostó.
Sort i atzar no són el mateix, i no hi ha un sempre en res...
ResponEliminaEn la vida intervenim i no intervenim, estem subjectes a la polaritat, no tota acció postiva té el mateix efecte...
Hi ha coses molt curioses en aquest sentit. El general Batet, per exemple, que no es va sublevar, que es va mantenir fidel al seu jurament al govern establert, això li va costar la vida perquè l'altre general, Franco, li havia posat el dit a l'ull per coses personals. Des de fora podem veure que havia fet el correcte, i, en canvi, la seva acció li va suposar la seva anhilació.
La història de Jesús va en aquest mateix sentit per elevació.
Per pur atzar va sorgir la vida a la Terra, amb l'associació d'elements químics que, si hi havia oportunitat, formaven les primeres i diminutes mostres vitals que han evolucionat fins al moment.
ResponElimina¿Sort? Segur que uns tenen sort i altres no. De les oportunitats guanyades en diem sort, i així l'evolució biològica, malgrat les tremendes sotragades, seria una sort.
Qui perd o no té oportunitats no té sort: és el rebuig de l'evolució, que només afavoreix els oportunistes
(Reprodueixo aquest comentari que ha enviat Olga Xirinacs, la màquina li posava obstacles)
Hi pensaré...
Elimina