El dolor del moment actual és la conseqüència d’un estat de felicitat anterior. Ens ho diu el vell mite: èrem al Paradís i ara som a l’Exili. La travessa del desert pot ser més curta o més llarga, o que així ens ho sembli. Però sempre hi ha travessa, sempre hi ha desert com sempre hi ha oasi i Terra promesa.
Travessant deserts, trobant oasis... ombra i aigua a "El vel d'Harmonia".
ResponEliminaO, com deien els clàssics, després de l'edat de ferro tornarà l'edat d'or. Però, mentre hi serem...
ResponEliminaQuanta raó que tens. Només cal viure una mica prolongat per trobar situacions que no ens hauríem pensat mai. Bones i dolentes, cal dir-ho, però gairebé sempre sorpresives. Sols tinguem força per encaixar els mals moments de la millor manera possible.
ResponEliminaUn somriure per a tu.
Una gran abraçada, Caminants!
ResponElimina