“El medi de la tradició és el llenguatge i cada llengua és una visió del món”, escriu Javier Moreno al seu recomanable llibre Muchas religiones, una verdad (Erasmus).
I és que el llenguatge -les diverses llengües- és tant una eina de comunicació com una via de transmissió de l’experiència humana viscuda per unes comunitats determinades. Preservar les llengües, el patrimoni que comporten, no només és necessari per no empobrir la cultura general sinó també la pluralitat d’expressions de l’experiència. No sembla gaire democràtic, doncs, menystenir-les, i encara menys intentar fer-les desaparèixer -no hi ha llengües superiors a les altres- per mètodes sofisticats però efectius. Allò tan conegut de “sin que se note el cuidado.”
(a la imatge: esglèsia de Sant Jaume Sesoliveres (Anoia), el poble on va néixer el meu pare)
Ara ja és Mallorca la que foragita la llengua.
ResponEliminaSi l'Esperit no hagués volgut llengües, les hauria suprimides el dia de Pentecosta, en comptes de fer que tothom s'entengués parlant cadascun la seva.
El que passa és que els que es diuen creients no creuen en res ni es llegeixen els llibres ssgrats. Jesús parlava arameu, i ningú ho esmenta. Era separatista, doncs. O independentista, si la paraula fereix algun timorat. Olga
Malauradament en això de les llengües hi tenen molt de pes 'les audiències', el nombre de persones que les comparteixen, a més del tema polític. Fins i tot en països amb llengües oficials, minoritàries, molt de jovent 'fa les coses' en anglès. En el món d'avui coordinar la necessitat de llenguatges comuns amb el valor de la diversitat es fa cada dia més difícil.
ResponEliminaPenso de bona fe perquè estimo el llenguatge en el seu valor més profund, que el camí natural de les llengües és la traducció i saber-ne (o almenys entendre'n) unes quantes per poder llegir els textos originals.
ResponElimina