Recordo que el professor Antoni Prevosti ens deia que, contrariament al que es creu –la Xina sempre ha estat envoltada d’un aire hermètic, de misteri- el pensament xinès és d’una gran claredat, fàcil d’entendre i molt pràctic.
Ara trobo escrit en el llibre sobre el Feng Shui de Pablo Rico que els agricultors xinesos –fa 10.000 anys que cultiven el seu territori- afirmen que el canvi és l’única llei fixa sobre la Terra, que l’únic que roman és el canvi.
En efecte: només cal fer atenció al vaivé de les estacions, al dia que arriba i se’n va, al sol que surt després de la pluja, a la lluna que creix i minva… El canvi és el més natural del món. El budisme, que tant va arrelar a la Xina, ho anomena impermanència. De res no serveix, doncs, revoltar-s’hi, voler que les coses no es moguin de lloc. Val més caminar en paral.lel al canvi, assumir-lo en tot temps i circumstància. La saviesa popular també ho diu senzillament: No hi ha mal que duri cent anys.
"D'acord en tot. També d'acord que ens han creat - hem heretat genèticament- una impaciència lògica, perquè en la nostra curta vida volem veure algun resultat.
ResponEliminaPerò segons els científics, "els cossos dels humans no han variat de manera significativa en els últims dos-cents mil anys, i això inclou l'arquitectura del cervell" (Christopher Ryan)
De manera que la paradoxa és el nostre medi."
Olga
Tot arriba i passa, és ben cert, tot i que de vegades resulti una mica dolorós haver-ho d'acceptar.
ResponEliminaMés que el canvi, el que crec és que hi ha una alternança, un cicle que es tenca sobre ell mateix. Potser massa ampli per veure'n el començament i el final?
ResponEliminaBen vist, Alyebard, els principis hermètics contemplen el principi del ritme i també de la vibració...
ResponEliminaNo esperis res immortal, aconsella l'any i l'hora que s'emporta el dia, deia Horaci.
ResponElimina