divendres, 3 de juny del 2011

Leonard Cohen

Mai no ho he amagat: tinc un amor platònic. Bé, potser més d’un, Rilke i Cirlot per exemple. Però aquest ho és des d’antic, de quan llegia els seus versos sense saber que el poeta que havia escrit aquells poemes adolorits, melangiosos i d’amor abrandat cantava. Parlo de Leonard Cohen (1934), d’origen jueu i amb avantpassats indis iroquesos del Canadà, ara honorat amb el premi Príncep d’Asturies de les Lletres. La primera vegada que vaig escoltar la seva veu, un dard va travessar el meu cor. La imatge és tan antiga com la Ilíada, però tan exacta! D’on venia, aquella veu, una veu sorgida de la terra profunda i que parlava tan directament a l’ànima romàntica (perquè no dir-ho) d’una noia? Ho he escrit altres vegades: tinc la impressió que les dones ens enamorem de veus i de paraules, almenys les qui són com jo, que m’hi deixo transportar en un carro de foc pentecostal.

4 comentaris:

  1. Cohen(el cantant) figura en una de les capses primeres d'uns records concrets. Quan me'l van fer escoltar, vaig preguntar al meu fill, llavors adolescent, què en pensava. "Fa adormir tots els meus amics", va respondre el noi.
    "Dance" quedarà per sempre a l'inici d'una vella història.
    Olga

    ResponElimina
  2. J'adore!
    Una de les meves cançons favorites.
    Una raressa de video.
    Que soni ben fort... al teu carro de foc.

    http://www.youtube.com/watch?v=PV97_RUbuso&feature=player_embedded

    Ballem aquest vals...

    ResponElimina
  3. Ei, que jo havia fet un comentari i me l'havia acceptat... ¿què passa, que no hi és?
    Olga

    ResponElimina
  4. A la meva manera jo també me n'he enamorat d'aquest home. Vaig poder veure'l fa poc en concert i em vaig quedar sense paraules. Tanta honestedat em va deixar mut.

    ResponElimina