He vist roses, al jardí del Petrarca. Roses d’octubre. M’evoquen les roses de vermell encès del seu jardí a Arezzo, on va morir. En la contemplació, la memòria enllaça amb les roses del jardí de la casa d’estiu de Goethe, a Weimar. Sí, hi havia roses d’estiu, modestes enmig de l’exhuberància del verd! Les roses vénen dels morts, deia Rilke. Quan arribem a casa, el jardí és florit de roses. Els poetes transfigurats.(extret de Sojorn a la Font de la Vallclosa)
Cert, són morts els músics i poetes que parlaven de roses: Salvat-Papasseit, López-Picó,Mendelsohn, Schubert... I del Roman de la Rose n'han sortit moltes branques.
ResponEliminaSi aquest bust és el de Petrarca, vora la seva casa, tot és molt menys verd del que recordo. Tan altes i frondoses eren les branques dels arbres que l'envoltaven que era un lloc ombrívol. De rosis nascentibus!
ResponEliminaSí que és una mica ombrívol, el lloc on hi ha el bust. Una catedral de columnes altes i branques esponeroses que conviden a la meditació.
ResponElimina